Seguidores

martes, 9 de junio de 2015

POEMARIO: SUEÑOS DE PAPEL (97) "LA MUERTE DEL TROVADOR"

"...Las drogas son una pérdida de tiempo.
Ellas destruyen tu memoria, respeto y autoestima..."
                  (Kurt Cobain)



LA MUERTE DEL TROVADOR


Tengo un recuerdo lejano
de un viejo trovador;
viejo, aunque era joven;
tan joven como lo era yo,
que creyó que un día podría
tocar con su dedo el sol.

Y  tenía una guitarra
aquel viejo trovador,
que tañía cada día
en el passeig de Colom,
entonado por el hambre,
por "el jaco" y el alcohol.

Ahora tengo una botella de whisky
y dos mas de patxarán,
que me dejó como legado
aquel cantautor catalán,
que armado con su guitarra
y un frasquito de cristal,
había convertido la Rambla
en algo parecido a su hogar.

Y tocando aquella guitarra;
y cantando como Lluis Llach,
perseguía su utopía
 igual que cualquier mortal.
Y las monedas del día
las empleaba en comprar
mas parcelas en el cielo
de aquel mundillo irreal;
mas parcelas en un cielo
en el que poder "volar".

Mas un día en pleno "vuelo",
lo pilló la realidad;
el frasco se le hizo añicos,
y todos sus sueños igual,
aterrizando en la tierra
sin haber podido lograr
ni levitar una cuarta
sobre el negro macadán.

Ya llegan las ambulancias
con su siniestro ulular,
que anuncian que la muerte negra
ha vuelto a esta ciudad,
a llevarse algunas almas
al mundo del mas allá.

Mal "viaje" te pegaste
con aquella "raya" fatal.
Mal "viaje" te pegaste
y no ya volverás jamás,
a tocar con tu guitarra;
a cantar para olvidar.

Y allí se quedó el silencio
dueño de la soledad,
y aquella vieja guitarra
que ya no volverá a sonar.


                                                             © (J.J. 2015)

LA MORT DEL TROBADOR

Tinc un record llunyà
d'un vell trobador;
vell, encara que era jove;
tan jove com ho era jo,
que va creure que un dia podria
tocar amb el seu dit el sol.

I tenia una guitarra
aquell vell trobador,
que tocava cada dia
al passeig de Colom,
entonat per la fam,
per "el jaco" i l'alcohol.

Ara tinc una ampolla de whisky
i dos mes de patxaran,
que em va deixar com a llegat
aquell cantautor català,
que armat amb la seva guitarra
i una ampolleta de vidre,
havia convertit la Rambla
en alguna cosa semblant a la seva llar.

I tocant aquella guitarra;
i cantant com Lluís Llach,
perseguia la seva utopia
 igual que qualsevol mortal.
I les monedes del dia
les emprava en comprar
mes parcel·les al cel
d'aquell ambient irreal;
mes parcel·les en un cel
en el qual poder "volar".

Mes un dia en ple "vol",
el va enxampar la realitat;
el flascó se li va fer miques,
i tots els seus somnis igual,
aterrant a la terra
sense haver pogut aconseguir
ni levitar una quarta
sobre el negre macadam.

Ja arriben les ambulàncies
amb el seu sinistre udolar,
que anuncien que la mort negra
ha tornat a aquesta ciutat,
a emportar-se algunes ànimes
al món del més enllà.

Mal "viatge" et vas donar
amb aquella "ratlla" fatal.
Mal "viatge" et vas donar
i no ja tornaràs mai més,
a tocar amb la teva guitarra;
a cantar per oblidar.

I allà es va quedar el silenci
amo de la solitud,
i aquella vella guitarra
que ja no tornarà a sonar.

                                  © (J.J. 2015)


    

4 comentarios:

  1. Muy sentido, imágenes logradas, en definitiva una de tus joyitas, en las que brillan estética y contenido.
    Un abrazo Javier.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias Juan Ramón, compañero; me alegra qur te haya gustado.
      Salud.

      Eliminar